Tirabol
El Tirabol, com a tal, no és pròpiament una comparsa. Representa el punt final de La Patum, el moment en què Berga celebra el fet d'haver repetit el seu miracle anual. Hi ballen els Gegants i les Guites barrejats amb tota la gernació que omple la plaça, al ritme del Tabal i als acords de diferents tonades que es van repetint. De Tirabols n'hi ha quatre, el Tirabol pròpiament dit, anomenat popularment La Banya de Bou, el vals-jota, el pasdoble i el vals-jota La Patumaire, obra d'en Lluís Sellart i Espelt.
El Tirabol és el punt final de la Patum, el moment en què Berga festeja el fet d'haver repetit la representació anual de la Patum. És, segurament, el salt més participatiu de tots.
Al Tirabol, que té lloc cada dia en finalitzar la Patum, hi prenen part els Gegants, les Guites, els diables (sense foc) i la totalitat de gent assistent, acompanyats sempre de l'indispensable Tabal, que en marca el ritme.
Aquest ball final, que antigament es coneixia com a Tirabou, és un tipus de contrapás llarg que a la Patum pren la forma musical de dansa tradicional, valsos jotes i un pasdoble, i que segurament es balla des dels inicis de la festa.
La seva funció és la d'aglutinar, celebrar, festejar quelcom molt important per a la comunitat.
El Tirabol ha estat el ball final durant generacions i generacions. Ha representat la celebració comunitària de molts i molts berguedans saltant al ritme dels seus acords. Ha estat nexe d'unió i punt de trobada entre els berguedans de totes les èpoques i de totes les ideologies.
El Tirabol més que una comparsa, representa el punt final de la Patum. En aquesta, ballen els Gegants i les Guites barrejades amb tota la multitud que omple la plaça, al ritme del Tabal i de les diferents melodies que es van repetint –La Banya de Bou, uns vals jota, un pasdoble i el vals jota Lo Patumaire de Lluís Sellart i Espelt.
Sota el nom de tirabou, aquest ball el trobem en altres llocs de Catalunya. Es tracta d'un tipus de contrapas llarg que es ballava entre moltes parelles formant una cadena i guiades per un abanderat. Era la dansa final de moltes festes i tenia un important caràcter de celebració, com a Berga, on cada participant segueix a la persona que té al davant, girant per la plaça sempre en el sentit contrari de les agulles del rellotge.
El Tirabol primigeni és el que coneixem popularment com La Banya de Bou, ja que els vals jota i el pasdoble són incorporacions posteriors. La música d'aquest Tirabol originari la trobem a diverses manifestacions festives del país (sota el nom de tirabou o contrapas) sobretot al Pallars i al Principat d'Andorra, i sempre compleix la mateixa funció que aquí: aglutinar, celebrar, festejar quelcom molt important per una determinada comunitat des d'un punt de vista festiu.
A Berga no totes les comparses participen al Tirabol, i les que ho fan no són les més antigues, el que podria respondre a un fet històric molt lògic. Es podria afirmar, encara que no es pugui demostrar, que antigament el Tirabol només podia tenir lloc el dimecres de Corpus (o el dia de la passada de la vigilia).
El Tirabol representaria la celebració de l'aconteixement que significa el tornar a fer Patum més que la circumstància d'haver-la finalitzat. Probablement amb el pas dels anys aquest ball es va adaptar a tots els dies de la festa, tal i com el 1978 es va introduir a la Patum de Lluïment. El fet de celebrar-se només a la vigilia de Corpus podria explicar que les comparses que surten aquell dia (diables, mulassa i gegants, amb l'imprescindible acompanyament del Tabal) siguien les que protagonitzen els Tirabols encara avui dia. A l'introduir-se aquest ball, els altres dies s'haurien mantingut les comparses que el portaven a terme habitualment.