Què és la Patum Infantil?
El naixement de la Patum Infantil de Berga va ser casual i sense pretensions. Va néixer el 1956, a Berga, a la barriada de Cal Corneta, de la mà de Joan Rafart i Montraveta, qui va construir un Gegant cassolà per tal de que les seves filles poguessin jugar a la Patum. El 1964 va ser oficialitzada i el 1968, amb l'estrena dels Nans Vells, la comparseria es va completar.
La Patum Infantil de Berga és la veritable cantera de patumaires. Per a la Unesco, aquest va ser un dels valors principals a tenir en compte per otorgar a la Patum el reconeixement d'Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat.
La Patum Infantil va néixer de manera casual i sense cap tipus de pretensió. El seu naixement es va produir a Berga, el 1956, a la barriada de Cal Corneta. Joan Rafart i Montraveta va construir un Gegant cassolà per tal de que les seves filles poguessin jugar a la Patum. Les primeres festes i balls amb aquest Gegant es van fer a casa seva per la festa de Sant Joan, encara que ràpidament, es van construir més comparses.
Aquestes arrels antigues, i molt modestes en els orígens, acabaren donant pas a una Patum Infantil que, en certa manera, s'oficialitzà l'any 1956, per bé que aquell any encara no va figurar al programa. No va ser fins el 1957 quan va aparéixer la primera referència oficial sobre la Patum Infantil: A las 10, Pasacalle por la orquesta 'La Principal del Berguedà'. Los grupos infantiles de 'patumaires', que previamente lo hayan solicitado, podrán asistir con sus comparserías al pasacalle. El debut real i efectiu de la Patum Infantil dins del programa oficial de les festes, es va produir el 1958.
A l'any 1961, van sorgir la passada del matí, la Patum Infantil de Lluïment, la primera de l'història, i la de la tarda, la Patum Infantil Completa. El 1964, la Patum Infantil va ser rebuda a la plaça de Sant Pere per tots els membres de la comparseria de la Patum, que li donaren l'alternativa, fet que acabà oficialitzant aquesta Patum.
Des dels inicis, el 1956, fins l'actualitat, la comparseria de la Patum Infantil ha anat augmentant. No va ser fins el 1968, quan amb l'estrena dels Nans Vells, la comparseria no es va completar. A l'any 1981, es van construir quatre Maces més per tal de fer un total de vuit, el mateix nombre que actua a la Patum. En quant als Plens, el primer any en què es va fer la Patum Infantil, el 1956, només van saltar quatre Plens. El 1958 van saltar dotze, el 1980 van saltar trentra-sis. Actualment, poder arribar a saltar uns cinquanta a cada salt.
El cert és que les Patums dels infants de Berga són, sens cap mena de dubte, el veritable viver de patumaires, i a la vegada són també el més fiable indicador que tenim Patum per anys. No en va aquest fou un dels valors principals que va tenir en compte la Unesco a l'hora d'atorgar a la Patum el reconeixement d'Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
La Patum Infantil nasqué, d'una forma tan embrionària com casual, de manera casolana i sense pretensions a Berga, al carrer de les afores de Pinsania, barriada de Cal Corneta, davant l'antiga fàbrica de Cal Plans, l'any 1956. El seu origen cal buscar-lo quan les filles d'en Joan Rafart i Montraveta li demanaren al seu pare que els fes un Gegant per poder jugar a la Patum. Aquest va construir un Gegant, amb molt pocs mitjans, aprofitant unes antigues màscares de Carnaval, i de seguida hi posà música gràcies a unes gravacions que ell mateix havia fet de La Patum amb un sistema molt primari.
Les primeres festes i ballades amb aquest Gegant es van fer a casa seva per la festivitat de Sant Joan. Ben aviat, però, es van construir més comparses i aquestes van començar a córrer per tot el barri. Fou gràcies a en Joan Rafart, i a l'inestimable ajuda d'un grup d'adults de la zona, que es muntaren aquestes primeres i primitives comparses. El fet és que, al cap de pocs anys, molta mainada de Berga pujava a Pinsania per participar en aquella petita Patum, la Patum dels nens. No cal dir que, a part de la mainada, molta gent gran també hi assistia per veure com la feien.
Aquestes arrels antigues, i molt modestes en els orígens, acabaren donant pas a una Patum Infantil que, en certa manera, s'oficialitzà l'any 1956, per bé que aquell any encara no va figurar al programa. Fins aleshores, per les Festes de Corpus el divendres era el dia del Barri de Sant Joan i el programa d'actes solia ser força semblant cada any: Ofici, sardanes, concert, actuacions d'esbarts i focs japonesos. L'any següent, el 1957, trobem la primera referència oficial del què acabarà essent la Patum Infantil: A las 10, Pasacalle por la orquesta `La Principal del Berguedà´. Los grupos infantiles de `patumaires´, que previamente lo hayan solicitado, podrán asistir con sus comparserías al pasacalle. Així, doncs, aquell 1957 se'ls convida, juntament amb altres carrers i barris de la ciutat que disposaven de comparses infantils, a prendre part en la passada d'anar a buscar els Administradors de les Festes, i el dia de Sant Joan, a ¾ de 12 del migdia, ja salten a la plaça de Sant Pere.
A partir del 1958 ja surten explícitament citats al programa oficial de les festes del Corpus, doncs a part de trobar la mateixa referència a la passada del divendres també es troba una passada el dissabte a les 10 del matí i, després d'un festival infantil que tingué lloc el divendres a les 5 de la tarda, es va celebrar una Patum Infantil, por el grupo de pequeños bergadanes con sus comparsas y diminutos números. Fou el debut real i efectiu de la Patum infantil dins el programa oficial de les festes. Les cròniques de l'època es felicitaven per l'encertada iniciativa definint-la com uno de los actos más simpáticos que han tenido lugar durante las pasadas fiestas del Corpus. El resultat fou un èxit total i absolut, doncs segons la premsa la interpretación de sus danzas resultó ajustadísima. Una gran idea apuntada ja aquell any fou la necessitat de poder gaudir d'una "banda infantil de música".
Els dos anys següents, 1959 i 1960, es repetiren els mateixos actes, i l'any 1961 ja trobem la situació actual de passada al matí, Patum Infantil de Lluïment, la primera de la història, i Patum Infantil Completa a la tarda, desapareixent la passada del dissabte al matí. Tres anys més tard, el 1964, la Patum Infantil fou rebuda a la plaça de Sant Pere per tots els membres de la comparseria de la Patum que li donaren l'alternativa, fet que acabà fent oficial del tot una situació que ja no tenia marxa enrera possible.
Al llarg dels anys han estat moltes les persones que han col·laborat en aquesta Patum. Entre totes elles, però, cal remarcar la figura del seu veritable impulsor, en Joan Rafart i Montraveta, qui va actuar, durant aquests primers anys, com un veritable mecenes: músics, comparses, fuets, roba, complements, l'àpat d'agraïment als col·laboradors i fins i tot la vidalba per vestir els Plens anaven a càrrec seu. Tal com dèiem, però, des de bon començament en Joan Rafart va comptar amb una bona colla de col·laboradors entusiastes, tant assidus com ocasionals. Primer era gent del mateix barri on nasqué la Patum infantil, i més endavant de tot Berga. Precisament, creiem que ha estat l'entusiasme general de la ciutat de Berga el que ha permès la seva consolidació i el fet que la Patum infantil d'enguany sigui la del cinquantenari.
Des dels inicis, i de mica en mica, es va anar augmentant la comparseria. En començar, l'any 1956, només disposaven de quatre Maces fetes amb pots de llauna, el Tabal, consistent en un bidó d'oli de 50 litres tapat amb dues fustes i una Guita feta amb cèrcols de barrils de sardines. Per fer les carotes dels Plens, al principi també es reutilitzaven màscares de Carnestoltes convenientment retocades amb tela i esparadrap. Els dos primers Gegants, els Nous, es van fer a Olot i es van estrenar l'any següent, el 1957. A partir d'aleshores es va poder comptar amb la inestimable col·laboració del fuster i artesà Pere Camps i Pagerols, qui l'any següent va construir quatre Maces noves, els quatre Nans Nous a partir de quatre caps comprats a Barcelona, l'Àliga i vuit carotes de Plens. El 1959 es construïren els quatre Cavallets i una altra Guita, la Xica, i l'any següent s'estrenaren els Gegants Vells. Totes aquestes comparses foren realitzades íntegrament per en Pere Camps. No fou fins el 1968, però, amb l'estrena dels Nans Vells, que aquesta comparseria es va completar. L'autor d'aquesta darrera comparsa també fou en Pere Camps i Pagerols, qui malauradament no els va poder veure actuar, doncs havia mort l'11 d'abril del mateix any a l'edat de 54 anys. A partir d'aquest moment, la única comparsa que ha anat augmentant, tal com passa també a La Patum, són els Plens. El primer any de fer la Patum Infantil només saltaren quatre Plens. El 1958 en saltaren 12, l'any 1980 ja en saltaren trenta-sis; actualment arriben a saltar-ne una cinquantena a cada salt.
L'any 1981 es construïren quatre Maces més per fer-ne un total de vuit, el mateix nombre que actuen a La Patum. Aquestes vuit Maces foren totalment renovades l'any 1999 per l'artesà Jordi Camps i Rovira, fill d'en Pere Camps i Pagerols. Aquest mateix artista havia renovat totalment les Guites l'any 1992.
Aquells primers anys, també la realització de la resta de material anava a càrrec de l'organització. Així, els fuets es feien al taller de l'establiment d'en Joan Rafart de manera gradual al llarg de l'any per tal d'assegurar que, arribats a Corpus, n'hi hauria suficients. Aquesta era una activitat en la que sobresortia Eugeni Guixé, qui més hores hi ocupava, i en la qual prenia part molta més gent del barri. Aquesta activitat es va mantenir de forma casolana fins a la primera meitat de la dècada dels anys 60. A partir d'aleshores, els fuets van a càrrec de l'ajuntament, que els encarrega a una pirotècnia professional com els de la Patum.
També la roba va ser teixida i tenyida al mateix taller, i la seva confecció, en un primer moment, va anar a càrrec de les germanes Capdevila. De la conservació i renovació de vestits, que es cremaven, en tenien cura Maria Rosa Ferrer, esposa d'en Joan Rafart, i Maria Montraveta, la seva mare. Actualment, la ciutat sufraga una bona part de les despeses que aquesta Patum comporta, doncs amb el pas dels anys ha esdevingut un element més, igualment nostrat i necessari, de la celebració de la Patum.
Entre els primers col·laboradors de la Patum infantil cal destacar també el pintor Lluís Ferrer i Macià i, de manera més ocasional, el grup d'artistes del Cau d'Art.
Al llarg d'aquests cinquanta anys, la Patum Infantil s'ha desat i assajat en diferents llocs de Berga, des de petits locals al mateix carrer de Pinsania on va néixer fins a l'actualitat, que es conserva i s'assaja al pavelló d'esports; havent passat pel Teatre Patronat, l'antic local de la Falange (Ateneu), el Casino Berguedà, els locals de la Remunta, el convent de Sant Francesc, el Cementiri Vell, l'escola de les Germanes Carmelites, etc.
Arrel de tot plegat, l'any 1994 l'ajuntament de Berga va decidir atorgar el premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular a en Joan Rafart i Montraveta, en reconeixement a la seva persona i a la Patum Infantil en general. L'acte, que fou molt emotiu, va tenir lloc al Teatre Municipal, i van assistir tots els nens que havien fet la Patum Infantil aquell any convenientment vestits i amb totes les comparses a mode d'homenatge.
Davant la situació actual d'una Patum infantil plenament arrelada i que cada any compta amb un major nombre de nens i nenes disposats a participar-hi, podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que el muntatge i la incorporació de la Patum infantil a les festes del Corpus berguedà ha estat una de les aportacions més significatives que la festa gran de la ciutat de Berga ha rebut durant el segle XX.
El cert és que les Patums dels infants de Berga són, sens cap mena de dubte, el veritable viver de patumaires, i a la vegada són també el més fiable indicador que tenim Patum per anys.
No en va aquest fou un dels valors principals que va tenir en compte la Unesco a l'hora d'atorgar a la Patum el reconeixement d'Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.