Gegants

Descripció: 

Els Gegants els trobem documentats des del 1695 i la tradició popular, sobretot d'ençà del Romanticisme, els ha relacionat amb antics cabdills musulmans vençuts. Actualment n'hi ha dues parelles que ballen conjuntament, els Vells, estrenats el 1866 i que sustituïren els més antics, i els Nous, construïts l'any 1891. Els seus balls són, majoritàriament, adaptacions de melodies populars catalanes (El pobre pagès, La Dansa de Falgars, A Gironella…), per bé que els autors berguedans Jaume Sala i mossèn Marià Miró també van composar balls de Gegants.

Ampliació: 

Els Gegants de la Patum estan formats per dues parelles, els Nous i els Vells. Són quatre figures de quatre metres d'altura, pes i dimensions enormes i que vestits com a sarraïns executen una dansa a ritme de vals.

La primera font documental sobre l'existència d'uns personatges de dimensions extraordinàries a Berga, data de 1472. En aquest inventari es cita a un personatge, Sant Cristòfol, amb unes llargues robes, talars que amb tota probabilitat tenien la funció de tapar les xanques que convertien a un home en un gegant, pel que es pot afirmar que els Gegants actuals, serien una evolució d'aquestes primitives representacions del Corpus medieval. Per tant aquest fet, confirma que aquesta comparsa integrant a la processó del Corpus de Berga des del segle XV, pot considerar-se com una de les referències hagiogràfiques més antigues conegudes a Espanya sobre aquest tipus d'escenificacions en referència al Corpus.

La primera referència documental explícita sobre l'existència d'un gegant a la processó del Corpus a Berga data de l'any 1695, encara que s'especula amb la probabilitat de que amb anterioritat s'haguessin utilitzat figures de cartró pedra a la representació. Va ser a l'any 1704, quan van patir una important restauració, i no va ser fins l'any 1867 quan van ser retirats definitivament de l'escenificació pel seu mal estat de conservació.

L'any 1866, va ser la data d'incorporació a la Patum dels actuals Gegants Vells. Als seus inicis, aquestes figures no vestien com a sarraïns, pel que probablement, aquest tipus d'indumentària es va introduir el 1876 per seguir els dictats de la moda imperant a tot l'Estat, després de la victòria española a la Guerra d'Àfrica. Els Gegants Nous es van incorporar a la comparsa l'any 1891.

Aprofundiment: 

Els Gegants que participen a la Patum són dues parelles; coneguts popularment com els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de dimensions i pesos considerables, de quatre metres d'alçada i cent quilos de pes cadascuna, que van vestits de sarraïns i que executen una airosa dansa a temps de vals.

La primera referència que existeix a Berga sobre aquests alts personatges es remunta al 1472, any en què surt citat en un inventari un pali blau, qui és de Sant Christòfol ab sa camisa. Aquesta “camisa” vinculada a un Sant Cristòfol es refereix, amb tota seguretat, al tipus de robes llargues, talars, que portaven les primitives escenificacions d'aquest sant en les processons del Corpus medieval per tal de dissimular les xanques que acabaven convertint un simple home en un gegant. Aquests homes muntats damunt de xanques donaren pas, amb el transcurs dels anys, als gegants festius actuals.

Així, doncs, podem afirmar que a mitjan segle XV una d'aquestes representacions desfilava a la processó del Corpus de Berga. Amb això ens trobem davant una de les referències més antigues conegudes al nostre país d'aquest tipus d'escenificacions hagiogràfiques relacionades amb les antigues processons del Corpus.

Després d'aquest element precursor dels Gegants a Berga, la següent notícia documental que cita explícitament un gegant data de l'any 1695, i es troba en una relació de despeses de les festes d'aquell any. Malgrat tot, però, l'aparició dels Gegants de cartró pedra a la Patum ha de ser un xic anterior, entre els anys 1662 i 1694, període del qual no s'ha conservat la documentació municipal.

L'any 1704, aquests gegants patiren una reparació important (canvi de vestits, restauració dels cossos i els braços del gegant, pintura de les mans i les cares, etc), cosa que corrobora que no podien tenir només nou anys. Aquests gegants es conservaren fins l'any 1867, quan foren retirats a causa del seu mal estat i de l'enorme pes que tenien.

L'any anterior, el 1866, s'incorporaren a la Patum els actuals Gegants Vells. Malgrat que actualmente van vestits de nobles sarraïns, en estrenar-se no hi anaven pas. Fou segurament el 1876, seguint les modes imperants arreu de l'Estat després de la victòria espanyola a la Guerra d'Àfrica, quan s'abillaren els Gegants amb aquest caràcter moresc.

L'any 1891, l'ajuntament va decidir ampliar la comparsa amb els actuals Gegants Nous, figures adquirides a la casa La Perfección de Barcelona i que al llarg dels anys han obtingut diversos guardons per la seva bellesa.

D'encà d'aquesta incorporació, la comparsa no ha canviat gaire, ja que només ha sofert aquelles modificacions necessàries per a la seva conservació: restauracions, canvis de vestits, col.locació de la porra al Gegant Nou, etc. Entre el mateix 1891 i el 1904, els rostres dels Gegants Nous s'anaren enfosquint considerablement, segurament per acabar-los de dotar del caràcter musulmà que ja se'ls havia començat a donar amb el canvi dels vestits. L'any 1927 tingué lloc una renovació del vestuari dels quatre Gegants que va marcar una línea que, amb pocs canvis, ha perdurat fins a l'actualitat.